dimecres, 5 d’octubre del 2011

LA GRAN MENTIDA DE LA CRISIS MUNDIAL

Vivim els moments mes esperpèntics de la historia coneguda i faig aquesta afirmació basant-me amb el colossal desgavell en què ens tenen ficats les nostres autoritats tan polítiques com econòmiques i com molts dels nostres intel·lectuals.


Sembla esser que carregen tota la importància d’aquest desgavell en el camp econòmic i proclamant als quatre vents, que la gran crisi que patim es deguda a què la majoria de la gent hem sigut uns despilferradors i ens hem embarcat amb un nivell de vida economic i ecològicament insostenible i superior al que ens corresponia, que per altre banda, no deixa d’esser veritat.


Però, així com tot sistema polític es conforma i s’aplica baix un sistema econòmic determinat, pel que fa al nostre sistema concret ve marcat pel denominat sistema capitalista econòmic o neolliberal. Es a dir, les nostres classes dirigents polítiques varen triar aquest sistema com el més convenient i el més necessari per a nosaltres, per els ciutadans, per el poble.


No entraré ara a fer una anàlisi del desenvolupament històric d’aquest sistema, ja que no es la intenció d’aquest escrit.


El que vull deixar palès no es altre cosa que, el problema greu en el que estem tots ficats, no es altre que un problema de caire polític i no econòmic com tothom ens volen fer creure.


La política està prostituida i d’aquest fet se’n deriven tots els mals que patim. Els nostres polítics, a nivell mundial, s’han deixat dominar i s’han venut a les forces econòmiques , el que era la seva feina i per això els havíem votat, han prescindit d’aquest mandat i s’han deixat sotmetre a les exigències de una economia determinada, i han abdicat del seu primer deure com a representants dels que els havien votat, com es el bé comú, organitzar la societat cara el seu desenvolupament, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.


El problema, per tant, és bàsicament polític, no econòmic. Mai en la historia, la humanitat havia gaudit de tanta riquesa com avui en dia, però al mateix temps, mai hi havia hagut tanta misèria com avui. Existia i sempre hi haurà pobresa, però no misèria, es a dir, una riquesa opulenta enfront d’una pobresa de misèria.


La gran mentida per tant, és dir que el que patim es una crisi econòmica cíclica, segons els paràmetres de la ciència econòmica i no proclamar al quatre vents que la greu crisi del nostres dies està en una classe política inepta i mentidera. Així de clar perquè tothom ho entengui. I que la solució està en canviar de sistema polític i fer fora de la “res pública”, tot quan polític mentider pul·lula per el nostre món.


http://www.argenpress.info/2011/10/el-sinsentido-de-las-elecciones.html

2 comentaris:

Esther Bajo ha dit...

Agradecería que leyera mi último texto, "Viaje al corazón de la bestia que ocultan los Mercados", conocer su opinión y, de ser favorable, que me ayudara a difundirlo.
Gracias.
El libro es accesible en este enlace:
www.alaplaza.es

Anònim ha dit...

t'admiro...