diumenge, 27 de gener de 2008

La gavina



No sé si a vosaltres us ha passat el mateix que a mi. Però el cert és que, qui més qui manco, en algun moment de la seva vida, ha tingut el desig d'èsser ocell per poder volar. En somnis, més d'una vegada he tingut aquesta experiència. Aquest fet oníric et marca i et du al desitjar poder experimenta'l. Deu ser per això, que fa que la persona tingui aquesta necessitat de pujar muntanyes i com més altes millor. Les vistes des dels cims t'emplenen l'esperit d'un goig encisador i et porta a l'esforç de pujar cada vegada més alt, fins al cim de la terra.

Ara bé, si et demanes en quin ocell transformar-te, quin triaries ? T'agrada el cant i transformar-te en rossinyol ?... O potser prefereixes el caminar alegre i saltiró del gorrió ?...


De la meva part, el que més m'agradaria és ser gavina. Sobretot perquè el seu espai natural és la terra el mar i l'aire. La gavina domina els tres espais naturals, més ja no es pot demanar, sobre tot l'aigua, la mar. El mar és màgic i per la gavina esdevé tota una aventura acompanyant al mariner i als pescadors en les seves travessies. També pel seu aspecte divers, en especial el seu color blanc de neu de les muntanyes

En general, pel seu posat majestuós i elegant quan vola, aprofitant les corrents del vent, fent mil cabrioles i aturant el vol penjada a l'aire que l'aguanta per observar el mar blau i l'escuma blanca.


¡ Tot un plaer !

1 comentari:

pff ha dit...

Una Gavina tancada,...quina contradicció.
Si, avui he tornat a visitar a n'Aina, tant se val el seu llinatge,...ella tanmateix segueix volant i ben enlaire. Fa temps que tancada a la presó del seu cos, a la cadira de rodes i al llit, a la seva habitació, amb el contacte permanent i forçat,...una "gavina tancada".
Perque, tancada? Oberta a l'esperit de la llibertat, oberta al món i a les seves amistats, fidel ella, perdonant, joiosa ens reb, tot i fer anys de la darrera visita.
I a la seva finesta, en el petit bosc que formen els xiprers i arbres del jardí de la seva residència, allà a les sis de l'hrabaixa un gran esbart d'ocells acompanyaven i segur que esbrinaven quin era el somni, quina era la paraula de pau, de consol, quin era el proper missatge que, ella n'Aina posaria sobre les seves ales per fer volar per tot arreu.
Gràcies Aina pel teu vol, pel teu goig de viure a pesar de l'esclavatge del teu cos, fermat, tancat,...gavina lliure des de la teva gàbia forçada.