Êsser feliç

El fet de gaudir de felicitat es un bé universal. Per tant, a l'abast de tothom, però això no vol dir que tothom sigui feliç. Més encara, proporcionalment pocs són els que poden dir, en certs moments, que són feliços.

Crec que el problema rau en què, el camí de la felicitat és el màxim que podem aconseguir en aquest caminar per aquest món. Que la felicitat, per tant, no mos correspon en aquest estadi en que estem ubicats. Som la imatge de l'Ulisses camí d'Ìtaca, en el versos de Kavafis, on es diu que, més important que el port d'arribada, Itaca és el camí que t'emplena de coneixements i d'experiències.

Però una cosa hem de tenir clara, que el camí no e4l podem fer prescindint dels altres. L'altre es que ens nodreix i qui ens fa créixer cap a la felicitat.

Créixer en profunditat cap a nosaltres mateixos. L'altre és qui ens dóna la llibertat de seguir el camí més adient, el camí únic i necessari per arribar al port. La llibertat comporta caminar contra corrent. La mida meva és la mida del altre, del més pròxim. Només si l'altre gaudeix de pau, de justícia, de felicitat, jo gaudiré del mateix. Jo serè feliç.

Heu entès el problema?... No hi ha altre camí si voleu ser feliços!!!... L'altre m'allibera, hem fa lliure per seguir el camí de fer-se a la mar de la vida i que el vent favorable m'aniran marcant.