QUE EL FRAU ELECTORAL NO S’OBLIDI

El vertader combat de la delinqüència en general (fiscal, social, econòmica...) passa, necessàriament, per la eliminació del model econòmic que sols ha produït misèria.
Només apunto aquesta asseveració en el sentit de què la violència que sofrim es fruit de l’esquema cultural i econòmic que caracteritza a la societat actual.
La real educació que se dona als carrers, la televisió, la política, incita a aconseguir els diners com a fet prioritari sense marcar la línia del benestar honest, sinó com la clau d’accés al prestigi i al poder. Si el jove afectat per aquesta pèssima educació no té un pare ric que li pari la taula per el seu èxit, es veurà temptat a emplear mètodes menys ortodoxes per el seu èxit.
En aquest mateix camp, la tremenda llosa de la frustració que significa la pràctica incapacitat per assolir aquest dit èxit social, situa a la joventut dins la sortida fàcil de la alienació i al consum de drogues, el que, a la vegada, provoca la necessitat de delinquir per aconseguir aquestes substàncies quant el recursos són insuficients.
Dins el camp polític no hi ha lloc a dubtes. Per a triomfar no fa falta convèncer sinó tenir la capacitat de fer trampes. Només cal mirar el panorama polític dins del PP, per adonar-se compte que fins i tot el seu president i pitjor encara President de la nostra Comunitat, s’ha vist obligat a agafar els atapins i tocar el dos.
Amb aquest estat de coses, els instruments tradicionals per combatre el crim es troben d’entrada vençuts. Les lleis per més rigoroses que siguin, són aplicades per simples mortals, igualment amarats per la competència consumista. La policia també està formada per homes i dones de ossos i carn mortal, sotmesos als mateixos incentius deliqüencials observats en els mitjans socials.
I per acabar de arrodonir la cosa, el model econòmic provoca atur, desnonaments, incentius al delicte econòmic, fiscal i social. No es fàcil doncs, per un pare de família, fer front a les necessitats de la família en aquest moment històric on la cultura consumista és la que prevaleix.
En conclusió, el combat a la inseguretat econòmica i social, per la via de la repressió de l’estat fracassarà rotundament, en tant continuïn les condicions culturals i econòmiques que les originen.