dilluns, 17 de novembre del 2008

AHIR, AVUI I DEMÀ

Síntesi a vista d’aucell. Des del cim més alt de la nostra realitat històrica social que ens es possible abastar, veiem un ahir dominat per un consumisme malaltís on la pauta establerta i dominant venia marcada per la màxima velocitat en tots sentits. El model a imitar era l’automòbil. Què produïa accidents i morts ?... Es igual, la meta es el disseny i la velocitat. I sobretot el preu, cada any més car perquè socialment dóna més categoria.
Un avui, on els mitjans de comunicació, des de fa un any, ens estan advertint que l’economia ve molt magra, amb l’agravant que ja ha començat una llarga etapa de treballadors enviats a l’atur i de gent gran que dia a dia, veuen com s’escurcen els recursos per arribar a final de mes. El consum desbocat d’ahir, ja s’ha acabat si no volem destruir, millor dit matar, Gaia.
Si la forma de vida d’avui s’ha acabat. Què es imprescindible, forçat fer demà ? Doncs, suprimir, llevar, arraconar i substituir aquesta quatre-centes famílies que formen la cúpula del poder mundial i el tres organismes que marquen les polítiques econòmiques globals, per deixar pas a la sobirania popular que passa per lluitar per el control de les cadenes productives, per una part, i per l’altra posar fi a la interdependència tecnològica i financera. Ensems que fer desapareixer el capital especulatiu i els paradissos fiscals.