diumenge, 19 de setembre de 2010

REQUIEM PER A LABORDETA

Aquesta matinada ens ha deixat una persona que ens servia de referent per a la lluita contra els desgavells d'aquest món insolidari i capitalista.
En el postfranquisme fou, amb les seves cançons, un motor dins l'ànim de les persones per a mantenir una lluita constant enfront les injustícies i les mancances que, un règim dictatorial, ens va deixar en herència. La Nova Cançó per els Països catalans foren un referent de lluita contra la dictadura de Franco per a mantenir un drets nacionals, perseguits i encara avui no resolts per uns governs amb tics d'un passat que ja tindrien que estar del tot superats.
Els cantants, jo els diria trovadors-polítics, com Raimon del Païs Valencia i a la mateixa altura, Labordeta al Aragó, Vàren empenyer a miles de joves i no tan joves, a enfrentar-se a una societat intoxicada pel verí d'una dictadura cruel. Verí que, encara avui, ese fa palès dins la nostre del nostres pobles. L'identitat d'una històrica Corona Aragonesa, on els ciutadans aragonesos, valencians, catalans, mallorquins, algaresos i rossellonesos formavan una potència política i cultural envegable encara avui en dia.
Aquesta era la reivindicació de Labordeta. Qui no el recorda el seu crit contra els diputats del PP. que l'insultavem i no el deixaben parlar.
Avui estem de dol tots aquells que encara seguim, Nosaltres no continuem, com diu la poetesa Catalina Cantarelles.
Labordeta ha entrat per la porta gran al reducte dels que no ens conformem amb l'ordre establert sino que lluitem i cridem per una societat i uns pobles m'es propis i solidaris amb la resta del pobles i nacions trepitjades en els seus drets com a pobles lliures i sobirans.
Vagi per ell aquestes paraules d'admiraci'o i reconeixement i tamb'e per tot el poble d'Arag

1 comentari:

Cecili Buele i Ramis ha dit...

Molt bon escrit, Pep! Però, com és que ja no n'hi has penjat més, en aquest blog teu tan sucós? Anima-t'hi! Salut.