dilluns, 4 de febrer de 2008

El Vaticà...i altres herbes

Crec que per copsar en profunditat el problema plantejat pels bisbes, d'injerència dintre de la política espanyola, cal situar la visió en l'Estat del Vaticà. El bisbes són simples mandataris de la política que el Vaticà elabora


I, dit en llenguatge polític, "quinta columna" escampada per tot el món. Els bisbes són els encarragats de, cada diumenge, fer el "miting" adient per mantenir ben adoctrinades les seves militàncies. Es clar, ells no poden donar la cara, però sí que poden "beneir" les masses que, indignades, surten als carrers cridant i insultant a tot "quisqui".



Per altra part, dins cada nació a nivell mundial, com a Nació Estat que és, hi té la seva embaixada representada pel Nunci, que entrega les seves credencials al corresponent Cap d'Estat.



Entés d'aquesta real manera, resulta estrany que, avui en dia, a nivell diplomàtic, l'Estat espanyol, per exemple, deixi i permeti unes ingerències tant pal·leses, donant criteris polítics i ideológics a un Govern concret i atacant ideologies laiques que no els hi convé. Es a dir, fan campanya política atacan certs partits laïcs i recolcen partits clarament confessionals.



I la... "madre del cordero", per on campa? Simplement, en els privilegis i subvencions d'un Concordat signat fa dezenes d'anys i renovat constatment, encara que la situació política-social hagi canviat fins al punt de no semblar-se en rés amb les situacions anteriors. En especial a un nacional-catolicisme de trista memòria i que tant la política vaticanista va recolzar malgrat els mals que va produir i del que encara avui, patim les seves seqüeles, intentant repararl-es amb el moviment sobre la Memòria Històrica.




Una altra situació que provoca una injustícia manifesta, és l'existència avui per avui d'altres religions que es senten mancades del seu reconeixement i garanties, a nivell social, i que es mereixen.



I per últim, un aspecte molt important, l'Estat del Vaticà no te. com Estat, ciutadans amb que poder recuadar impost per mantenir tot el seu status com estat. Per tant, cal nodrir-se de fons voluntaris dels seus adeptes arreu del món i com no, també, dels Concordats signats amb altres Estats. Per això el Vaticà considera un perill la corrent moderna del laicisme que està dominant el pensament actual. La religió o ens fa més humans, o no serveix per res, sols per manipular-nos.