QUO VADIS.....ERC

Me sap greu i ho dic amb tota sinceritat, tenir que escriure aquest comentari referent a un partit que es diu i és d’esquerres.
Fa devers tres anys, una mica desencisat del conjunt de partits (d’esquerres s’entén) vaig decidir donar-me d’alta a ERC, per tres raons concretes. La primera per el que representen les seves sigles ja que, per a mi, d’esquerres i republicanes feia molt atractiva la seva militància. En segon lloc, en aquells moments, la seva incidència dintre la nostra societat era molt minsa i per tant, s’imposava una feina molt important d’implantació en el nostra poble, tant marcat per una dreta caciquista que calia i cal, intentar una alternativa si volem un poble i una societat més sana. I en tercer lloc Mallorca té un capital molt gran de gent que amb el seu treball i fins i tot amb la seva vida ens va deixar un llegat que a setanta anys de la seva immolació, no hem estat capaços de revifar unes cendres que encara fumegen, però que cal un cop d’alè fort que ressusciti la flama de la justícia envers aquells màrtirs i es renovin els ideals republicans de llibertat, cultura, pau i sentiment de poble solidari.
Doncs bé, avui en dia, tots aquests somnis s’han anat a en orris, per culpa d’unes persones que han aplicat una política mimètica, com tots els altres partits que formen l’arc polític vigent.
Els pecats d'ERC han estat els següents. En el sí del partit, no s’ha educat gens ni mica en els ideals del nostres fundadors. L’actualització i a l’estudi dels seus afiliats per contrarestar l’influencia nefasta d’una societat de consum d’un liberalisme econòmic que converteix la persona en esclau. I, per últim estudiar una estratègia oposada a la que fan servir la majoria dels partits polítics que l’únic que aconsegueixen és el desprestigi de la classe política. En això, crec que ERC ja s’està greument intoxicant, des de dins del partit caldria un antídot que combatis aquesta pandèmia.
Pot esser que quelcom trobi que apunto molt enfora. Me sap greu però aquest es el meu punt de vista posat ha aconseguir un món millor. Sabeu d’aquell nin que tirava pedres a la lluna i un amic seu l’hi va dir que no ho aconseguiria mai... Però aquest nin va esser el campió del seu poble, en tirar a més distància una pedra.