dimarts, 2 de juny de 2009

¿FICCIÓ? O ¿FUTURA REALITAT?

Només uns apunts, sobre tot per falta d’espai, sobre un tema que el mateix títol qualifica. Pensant en els aconteixements que a nivell global succeeixen, què ens espera?, quin es el nostre futur?
Nostradamus fa uns cinc-cents anys ja cita l’any 2.012 en les seves profecies i sobre tot la cultura Maya, afina un poc més i assenyala el 21 de desembre del 2.012 com el final del gran cicle actual, segons consta en una inscripció sobre pedra, del període clàssic mitjà (534 dC.)
Afligit, el President americà, arribada la nit, pren la ploma i escriu “”El problema es que esperàvem que això no es produís mai. O al manco no tan aviat. Després de tot els científics sostenien que els pitjors efectes provocats pels canvis climàtics arribarien molt més tard”.
Aquesta escena no es de ciència ficció, sinó del Nacional Intelligence Council format per la CIA i altres organismes semblants, que cada quatre anys redacta un important informe pel President i d’altres importants càrrecs, amb una visió de futur. Perquè comentar-lo avui ja que la més recent versió conclou que, l’ambient i els canvis climàtics tindran el seu punt àlgid durant els pròxims 15 anys? I assenyala precisament en el seu primer paràgraf de les Tendències Globals 2025 (Globals Trends 2025)on es citen una eventual falta d’aigua i d’aliments, i un marcat descens de la producció de petroli, trastorns climàtics incontrolables i la vinculació de conflictes vinculats. “El major perill, podria venir de la convergència i de la simultània interacció de les diferents tensions” .
Se parla de sequeres, però no de les guerres pel control de l’aigua. Se parla del preu del petroli, però no dels conflictes que sorgiran per la manca de l’or negre. Se parla del augment del nivell dels mars, però no dels problemes de les migracions climàtiques.
A aquestes situacions ens pot conduir un acord internacional post-2012 tan ineficaç com el protocol de Kyoto que el reemplaçaria: sorgiment de conflictes vinculats als recursos naturals, duplicació de la quantitat de països que patiran la mancança d’aigua, proliferació de malalties per la contaminació, desregularització climàtica, etc.

Una nova noticia...
Claro que el Mamo Kuncha también sabe perfectamente lo que mucha gente está pensando sobre lo que se afirma que sucederá en 2012, a partir del viernes 21 de diciembre de ese año. De eso habló dos veces con Alejandro Cirilio Pérez, el jefe maya. Dicen que también lo habló con Drunvallo Melquizedec. Cuando se le pregunta, entra en un largo silencio. Piensa despacio, muy despacio... No quiere especular ni alarmar y su silencio dramático pero luminoso sólo se interrumpe cuando suena el teléfono celular de su traductor Danilo Villafañe. Llaman al Mamo Kuncha desde la Sierra Nevada. Habla en arhuaco. Cuando el Mamo cuelga, piensa de nuevo. Y entre silencios dice que en 2012 no habrá castástrofes, que todo depende de nosotros, pero que sí habrá grandes transformaciones, todo un cambio de conciencia. Tal vez un hombre nuevo… El Mamo Kuncha y su traductor Danilo Villafañe,durante su intervención en Expogestión 2009 en Bogotá. De todas maneras, el Mamo Kuncha sólo volverá a bajar a este mundo de los hermanos menores a principios del próximo año. Y luego se recluirá de nuevo en sus cumbres de la Sierra Nevada de Santa Marta a pensar y a meditar sobre mucho más allá del año 2012. A pensar muy despacio allí resguardado por las cuchillas nevadas que divisara hace cien años desde el mar el capitán Joseph Conrad y describiera en su monumental obra Nostromo en la que relata todo lo que se pueda saber sobre el Poder colonial en los trópicos.Mamo Kuncha es el sabio de la Sierra Nevada y el único pensador auténtico y profundo y no negociante que tiene Colombia

1 comentari:

Steven ha dit...

Efectivament la situació cap al futur pot esser realment temible. Sorprén i decepciona la falta de responsabilitat dels mitjans de comunicació en la labor de fer prendre consciència. Diré de mí que som astròleg. Astrològicament el 2011 i el 2012 poden esser molt inestables, al 2011 es repeteix al sistema solar la mateixa configuració que hi havia al 1929 quan el "crash". De qualque manera pens que una crisis total és molt necessària perque d´altre manera pareix que molt de mals actuals bén respaldats per el poder fàctic no és mouràn en absolut. I així poder començar amb un nou disseny de les peces del sistema mundial. Però per treure profit ens hem d´anar preparant per abans...