MEMÒRIA HISTÒRICA

Per obligació moral i fins i tot per deure històric, haig de dedicar aquestes humils retjes a la memòria del meu oncle Antoni ja que aquest any del 2013 compliria exatament 100 anys, tota vegada que va neixer el 1913.
La seva vida per desgràcia va ésser molt curta, fou assessinat el 31 de maig de 1939 i precisament el fet del seu centenari, ha possibilitat que jo assumís fer present el seu record i portés al meu blogg, aquesta efemèride.
La seva vida, poc a poc, s'ha fet present en la meva vida. Un dia varen ésser les seves cartes escrites en els ùltims moments de la seva vida. Cartes que han servit perquè el seu record i aquests ùltims moments, servissin d'exemple i de testimoni d'una vida entregada a uns ideals i ha unes metes adreçades al bé de la humanitat. Cartes que, encara avui en dia, són llegides per moltes persones i que han servit per escampar un misstge ple de sentiments i dessitjos envers un món millor, i ensems, el seu exemple a donat peu a escenificar el seu sacrifici i ha formar part de vàries publicacions.
Un altre fet que m'ha obligat a fer aquest escrit d'anàmnesi ha estat el fet d'arrivar, precisament aquests dies, a les meves mans el plec del seu Consell de Guerra que m'han fet arrivar l "Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme" de Figueres i que amb aquestes línees, també vull agrair de tot cor la seva tasca tan important i necessària que estan desenvolupan.
Llàstima que no hagués tingut avans aquests documents, ja quem'han aclarit moltes llacunes que encara tenia dintre de la meva història familiar.
Ara tinc ben clar fets que vàren passar fa més de quaranta anys i que gràcies a aquest documents ha fet possible el saber el perquè de fets que encara m'eren desconeguts. Podria posar-vos com exemple el de l'exili del meu pare que durà set anys i que per les denuncies presentades contra el meu oncle Antoni també hi surt citat el meu pare, cosa que no he descobert fins ara.

Per a qui pugui inteessar el llibre editat i facilitat per l'Associació és: "L'afusellament de Josep Fàbrega i Pou diputat del Parlament de Catalunya i altres judicis" Aïda Lorenzo i Esther Llorenç
ISBN 978-84-92718-29-0 Edita CCG edicions, Octubre 2009

  

Benvolguts i estimats BLOGGERS després de fer una trevessia d'un llarg desert, recupero els meus PENSAMENTS.
Jo ja en tenia moltes ganes i a més pels ànims que alguns de vosaltres meu expressat en els mateixos escrits, donant-me la vostra opinió a vegades massa favorable i que crec no mareixer.
Peró bè, avui reprend aquesta tasca, desstjant que sigui ben acollida.
Diuen que "de l'abundània del cor, parla la boca" i en aquest sentit en tinc el pap ben pler degut als moments que estem vivint i que sobrepassen qualsevol enteniment.
Per tant.....¡MANS A L'OBRA !!!!!!!!!!!!!!!!!

"ANGELUS NOVUS"

LA GRAN MENTIDA DE LA CRISIS MUNDIAL

Vivim els moments mes esperpèntics de la historia coneguda i faig aquesta afirmació basant-me amb el colossal desgavell en què ens tenen ficats les nostres autoritats tan polítiques com econòmiques i com molts dels nostres intel·lectuals.

Sembla esser que carregen tota la importància d’aquest desgavell en el camp econòmic i proclamant als quatre vents, que la gran crisi que patim es deguda a què la majoria de la gent hem sigut uns despilferradors i ens hem embarcat amb un nivell de vida economic i ecològicament insostenible i superior al que ens corresponia, que per altre banda, no deixa d’esser veritat.

Però, així com tot sistema polític es conforma i s’aplica baix un sistema econòmic determinat, pel que fa al nostre sistema concret ve marcat pel denominat sistema capitalista econòmic o neolliberal. Es a dir, les nostres classes dirigents polítiques varen triar aquest sistema com el més convenient i el més necessari per a nosaltres, per els ciutadans, per el poble.

No entraré ara a fer una anàlisi del desenvolupament històric d’aquest sistema, ja que no es la intenció d’aquest escrit.

El que vull deixar palès no es altre cosa que, el problema greu en el que estem tots ficats, no es altre que un problema de caire polític i no econòmic com tothom ens volen fer creure.

La política està prostituida i d’aquest fet se’n deriven tots els mals que patim. Els nostres polítics, a nivell mundial, s’han deixat dominar i s’han venut a les forces econòmiques , el que era la seva feina i per això els havíem votat, han prescindit d’aquest mandat i s’han deixat sotmetre a les exigències de una economia determinada, i han abdicat del seu primer deure com a representants dels que els havien votat, com es el bé comú, organitzar la societat cara el seu desenvolupament, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.

El problema, per tant, és bàsicament polític, no econòmic. Mai en la historia, la humanitat havia gaudit de tanta riquesa com avui en dia, però al mateix temps, mai hi havia hagut tanta misèria com avui. Existia i sempre hi haurà pobresa, però no misèria, es a dir, una riquesa opulenta enfront d’una pobresa de misèria.

La gran mentida per tant, és dir que el que patim es una crisi econòmica cíclica, segons els paràmetres de la ciència econòmica i no proclamar al quatre vents que la greu crisi del nostres dies està en una classe política inepta i mentidera. Així de clar perquè tothom ho entengui. I que la solució està en canviar de sistema polític i fer fora de la “res pública”, tot quan polític mentider pul·lula per el nostre món.

http://www.argenpress.info/2011/10/el-sinsentido-de-las-elecciones.html

REQUIEM PER A LABORDETA

Aquesta matinada ens ha deixat una persona que ens servia de referent per a la lluita contra els desgavells d'aquest món insolidari i capitalista.
En el postfranquisme fou, amb les seves cançons, un motor dins l'ànim de les persones per a mantenir una lluita constant enfront les injustícies i les mancances que, un règim dictatorial, ens va deixar en herència. La Nova Cançó per els Països catalans foren un referent de lluita contra la dictadura de Franco per a mantenir un drets nacionals, perseguits i encara avui no resolts per uns governs amb tics d'un passat que ja tindrien que estar del tot superats.
Els cantants, jo els diria trovadors-polítics, com Raimon del Païs Valencia i a la mateixa altura, Labordeta al Aragó, Vàren empenyer a miles de joves i no tan joves, a enfrentar-se a una societat intoxicada pel verí d'una dictadura cruel. Verí que, encara avui, ese fa palès dins la nostre del nostres pobles. L'identitat d'una històrica Corona Aragonesa, on els ciutadans aragonesos, valencians, catalans, mallorquins, algaresos i rossellonesos formavan una potència política i cultural envegable encara avui en dia.
Aquesta era la reivindicació de Labordeta. Qui no el recorda el seu crit contra els diputats del PP. que l'insultavem i no el deixaben parlar.
Avui estem de dol tots aquells que encara seguim, Nosaltres no continuem, com diu la poetesa Catalina Cantarelles.
Labordeta ha entrat per la porta gran al reducte dels que no ens conformem amb l'ordre establert sino que lluitem i cridem per una societat i uns pobles m'es propis i solidaris amb la resta del pobles i nacions trepitjades en els seus drets com a pobles lliures i sobirans.
Vagi per ell aquestes paraules d'admiraci'o i reconeixement i tamb'e per tot el poble d'Arag

L'arrel de la GRAN CRISI

Aquest diagrama representa els poders NO DEMOCRÀTICS que dominen el nostre món amb les seves àrees d'influència i les seves connexions.

Els seus instruments d'execució són: (FMI) Fons Monetari Internacional, (BM) Banc Mundial i la (OMC) Organització Mundial del Comerç.

Aixó vol dir que LA GRAN CRISI que patim són les polítiques que aquesta TAULA REDONA aplica a la económia mundial.

Per tant, LA GRAN CRISI és política. No existeix la democràcia real, ja que la ciutadania és el subjecte que pateix sota les ordres d'aquets poders NO DEMOCRÀTICS.

La solució està en mans de la ciutadania. S'ha de subvertir aquesta situació.

L’esperança d’un món millor

De fet, tot ja ha començat, però sense donar-nos’en compte. Estem als començaments, però ja existeix en tots els continents una efervescència creativa ,multitud d’iniciatives locals en el sentit regeneratiu. Són el viver del futur.
Cal una nova orientación vers la mundialització-desmundialització, el creixement-decreixament i el desplegament-replegament.

Ja no basta amb denunciar, fa falta enunciar. ¿Hi ha raons per l’esperança? Podem formular-ne cinc:
1.- El sorgiment de l’impossible
2.- Les virtuds generadores-creadores de la humanitat.
3.- Les virtuds de la crisi.
4.- Les virtuds del perill.
5.- L’aspiración multimil·lenària cap a l’armonia.
Aquesta extracción extractada és el que ens presenta Edgar Morin en aquest artícle que podeu llegir i aprofundir en els seus raonaments


(artícle complert)
Elogio de la metamorfosis · ELPAÍS.com

RÈQUIEM......per UM

Aclarir pels, qui com jo, no sabem llatí la paraula “rèquiem” significa “descans”. Precisament es axó que desig al partit polític que faci. Que descansi en pau, per ells i per nosaltres ja que la seva activitat no era, que diguem, gens saludable per a les finances públiques.
Si mireu l’apartat del blog sobre “política” ja des de l’any 2008 (2-6-08) ja assenyalava la rèmora d’UM, com a lastre a l’activitat política de la nostra comunitat.
La setmana passada serà una fita històrica per a la regeneració política de la nostra Comunitat Autònoma, tant pel que representa dins les finances públiques, com per la impunitat en què els nostres polítics es passejaven pels diferents càrrecs públics que s’anaven repartint.
Crec, i voldria encertar, que al negoci d’UM l’hi ha arriba’t definitivament l’hora de la seva desaparició, per la senzilla raó que el seu objectiu no era social ni polític.
La meva aposta, cara al futur, és apostar per els partits minoritaris per a que siguin el contrapès necessari, als dos partits majoritaris. I sobre tot NO al vot en blanc que, amb la llei bassada amb la regla d’Hont, les paperetes en blanc afavoreixen precisament els partits majoritaris