dimarts, 15 de gener del 2008

El color del futur

Aquests infants són els que gaudiran o patiran el futur que nosaltres els hi deixem. El què en el nostre present anem conformant, serà l'herència que ells trobaran. Em miro a mi mateix i me ve al meu record quan jo era com un d'ells, fent aquest mateix camí vorera la mar blava acaronada per unes mateixes roques braves.

L'única diferència era que en aquells moments, sense jo adonar-me'n, començava la negre nit d'una dictadura que amb mà de ferro i eticatada de "nacional-catolicismo" vàrem tenir que patir-la durant quaranta anys. O sigui, que la meitat de la meva vida va transcorre dintre la nit fosca de fam i misèries, d'injustícies i incultura al só de trompetes i cants litúrgics.



Vull no creure que, per aquests infants d'ara, els passi el mateix que me va passar a mi.



Però per això cal que, el que me resta d'existència, el dediqui a llaurar la nostra terra amb una profunda arada que remogui la terra fonda, perquè la saó penetri ben endins i les petites llavors sembrades avui, per una munió de gent, des d'un extrem a l'altre d'aquest món que lluita per un món millor per a tots, ens ofereixin una eterna primavera i els seus fruits ens ajudin a passar el fred hivern que cada any retorna.

La tasca es molta i calen moltes mans. Apuntat-hi !!!! Dintre poc hi haurà eleccions al Govern central i serà un bon moment perquè hi aportem el nostre vot que doni suport a un govern que sigui sensible a les necessitats de la gent amb més mancances i sobre tot, a una cultura que faci les persones més autònomes i lliures. Però sobre tot, la tasca continua desprès de les eleccions....

1 comentari:

Anònim ha dit...

I pens, també, fora de vots, el treball d'un mateix, enriquir-se rodejat de persones que com jo dic "en saben" per aprendre a aprendre...i així poder unir-se per seguir treballant amb els altres.