dimecres, 2 d’abril de 2008

DE REPÚBLICA

Aquest mes, es commemora l'aniversari de la proclamació de la II República. Aquesta etapa representà tot un revulsiu en contra de la dictadura anterior. El Poble havia guanyat a les urnes, demostrant que el poble sempre guanya a les urnes per sufragi universal i els dictadors sempre guanyen rebel·lant-se contra el poder establert i per les armes. A la raó només l'atura la força bruta.

En aquests moments el nostre Estat no està fonamentat ni amb una Dictadura, ni amb un poder Republicà. La nosta Constitució diu que som una Monarquia (de la casta que sigui, és igual, però monarquia al cap i a la fi).

Vull fer, amb aquest petit comentari, un simple raonament sobre aquestes tres formes amb què es pot vestir un govern.

En principi, descartarem la Dictadura perquè és traumàtica d'entrada i es basa en la coacció més brutal. La seva petja deixa massa sang. Passem, per tant, a reflexionar sobre la Monarquia. En principi, si mirem la història, tant la nostra com de la resta d'Europa, les monarquies, en general, tenen una biografia molt negre. Els seus origens es remonten a uns personatges, que feren de la seva vida un regitzell seguit de crims i expolis, que a les pel·lícules històriques,d'avui en dia, fan ganas de riure. Tot ho passaven a sang i foc. No ho sé ! Però me costa acceptar que, amb aquests passats, això de les monarquies siguin de bona arrel.
Per concloure aquest apartat, una cita de Pascal del seu llibre "Pensamientos" Ediciones Orbis S.A. 1982 pàg. 174 "Las cosas menos razonables del mundo se vuelven las más razonables, a causa del desarreglo de los hombres. ¿Hay algo menos razonable que esto de escoger, para gobernar un Estado, el primer hijo de una reina?. No se escoge para gobernar un navio aquel de los pasajeros que es de mejor casa; esta ley sería ridícula e injusta".

Acabem fent un petit raonament damunt al govern de la República. El seu gérmen primigeni el tenim amb Platò (390 aC) en el seu llibre "Politeia" amb un segon títol ("sobre la justícia") la més extensa d'entre els seus Diàlegs. Llibre que, entre altres coses, presenta el que per ell hauria d'ésser la ciutat ideal . Una altre fita important correspon a la Il·lustració francesa, dita dels Enciclopedistes, amb l'obra d'en J.J. Rousseau "El Contrato Social" amb el subtítol de "Principios de Derecho político" elaborat als voltans de 1762. El govern de la República té la base i les arrels en la voluntat democràtica i en els seus aspectes progresistes tant econòmicament com social.

Com a conclusió, de la meva part, només apuntar que crec que triar o elegir entre monarquia i república sols és qüestió de raonar intel·ligenment. Crec que més concret, és impossible.


2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Només recordar que aquesta monarquia és filla d'una dictadura que va fer vessar molta sang, dolor i llàgrimes. Som del pensament conservador que de tal pare tal fill, en aquest cas. Qualsevol engruna de llibertat que vulguin assolir els pobles sotmesos a aquest estat espanyol monàrquic, costarà sang, dolor i llàgrimes. A Euskal Herria en saben molt d'això i el dia que nosaltres ens volguem emancipar de debò, també ens faran aprendre la lliçó. Fins i tot no descartaria un nou bombardeig a Barcelona. Deu ser per això que els catalans som tan porucs.
Salut!

pff ha dit...

Ara mateix, crec que el camí entre Monarquia i República es clar, en quan a la llibertat de la ciutadania a l'hora de decidir, escollir un model d'Estat, i per tant quins han de ser els Caps que, de manera lliure, mitjançant el sufragi universal, i sotmesa a l voluntat del poble han de configurar una gestió dels bens públics.
Ara mateix, no obstant es veuen a diversos indrets, un bon grapat de referents "republicans" que tampoc mereixen, al meu ximple mode de veure, grans garanties de respecte a les llibertats,...son com una mena de "neomonarquies". Si, certament, son temporals, amb un termini lligat a les urnes (o no, troben noves maneres de "reproduïr-se).Si el joc de recanvi es net,transparent, ja ens convé. Peró, el camí es confús i complexe. Tanmateix, qui ens garanteix que es treballi realment a favor de les igualtats socials de manera íntegra. Qui ens garanteix que dóna prioritat a favor de la eliminació de la fam,pobressa.A favor d'un desenvolupament sostenible i a cada indret, per tant local, i afavorint oportunitats a tothom al seu lloc d'arrelament. Qui ens garanteix els vincles de interculturalitat sense prejudicis. Com analitzam des de l'opcició entre un i altre model d'Estat, el complexe i turbulent fluxe,pes,tifó, neolliberal que esclavitza tants i tants de pobles de la terra. No ho sé, el que voldría es poder mirar una mica lluny, des d'una i envers d'una perspectiva de Canvi global a favor de les persones:Dels pobres, dels pobles sotmesos.