diumenge, 18 de maig de 2008

JUSTÍCIA i LEGALITAT

Enfront del desgavell que en aquests moment està sacsejant la nostra societat mallorquina, voldria fer una petita reflexió damunt aquest dos conceptes, ja que les informacions i les tertúlies, més que aclarir, confonen i embullen, i no fan altre cosa que “marejar la perdiu”.Faig referència, sobre tot, a la qüestió de la gestió i desviació de doblers públics, compra d’influències, informació privilegiada, corrupció, etc., tan de càrrecs públics, com de professionals i particulars. Un magma que, aquí a Mallorca, ja te història i que avui en dia ha esdevingut un greu problema social. .Enfront d’aquesta situació es sol emprar el terme, públicament, de la paraula Justícia, per camuflar un fets que, a la dita paraula, no l’hi corresponen. Ja que justícia, en la seva pristina accepció ètica-religiosa, l’hi correspon el de virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat. En sociologia es parla de justícia social, expressió apareguda en el vocabulari socialista i adoptada per alguns economistes que consideren que la ciència econòmica té per objecte no solament la descripció dels fenòmens, sinó també l’organització del repartiment de la riquesa d’acord amb criteris morals. Així com la paraula “pau” no se la pot deslligar de la paraula “justícia”, a la paraula “justícia” no se la pot separar de la “pau”. Formen ambdues un binomi inseparable, ja que no se sap a què fan referència, ni “pau”, ni “justícia”. Cal preguntar-se. Quina pau?... Quina justícia?.. .En quant a legalitat, hem de convenir en que és una qualitat de legal. Es a dir, conforme a la llei o manat per la llei, o sigui, principi de legalitat, aquesta manifestació és recollida en la Declaració Universal de Drets Humans (1948), i ha estat incorporada a la major part del codi penal. Aquest principi de legalitat es fonamenta en l’axioma bàsic de tot el dret penal modern nullum crimen, nulla poena sine lege. .La conclusió, per tant, es clara. La legalitat acota una petita part del fer o obrar humà contemplat en la llei de l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal. Però això depèn, es clar, de qui faci la llei, per aquest motiu, qualsevol fet pot ésser recollit per la legalitat, encara que la problemàtica social ultrapassa el que és legal i que per justícia ho hauria d’ésser. . Lligant amb el principi, hem de dir, que per justícia és reprovable i s’ha de denunciar públicament aquest magma immund que degrada la nostra societat i que, després i només després, si cal, s’ha de sotmetre a la legalitat vigent. Primer la “justícia social” i després la “legalitat”. La justícia legalista només correspon als jutges i, per això, l’expressió tant recurrent de: “fins que la justícia no es pronuncií, soc innocent”. Mentida, legalment seràs condemnat si has infringit la llei !!! Però, previ a aquesta condemna, per Justícia, i socialment hi ha indicis més que evidents que, dins el cos social ja ets un exclòs, ja no ets de fiar, la ciutadania ja t’ha rebutjat. El fet més evident és la taringa de noms manejats per els ciutadans, que queden i han quedat marcats negativament segons dret i veritat.Un exemple paradigmàtic està en la Recuperació de la Memòria Històrica. Milers de persones foren assassinades aplicant una llei injusta i arbitrària. Judicis sense cap garantia. Escrit autógraf d’un executat:”...Són les set del matí, lligats per la Guàrdia Civil fem camí de l’Audiència, lloc a on serem jutjats per un indecent C.G. (Consell de Guerra). En total som 56, hi ha deu dones de Tortellà. A les onze toca el nostre torn. El fiscal demana per a mi i un xicot de Roses l’Última pena. No m’ha sorprès gens ni mica. Un defensor que no defensa no ha tingut ni l’educació de saludar-nos. Sento no poguer estampar ací el seu nom ja que ens feren firmar ahir la fulla en blanc. He parlat, encara que poc, ja que tot el que un pugui dir és endebades, allí solament valen les acusacions. Solament es conjuga el verb acusar” (Cartes d’un condemnat a mort” Antoni Ferrer Tramunt – Ed. Moll, “Raixa” nº 162) ¡¡AVUI ENCARA I AMB DEMOCRÀCIA, LA LLEI AMPARA AQUESTES INJUSTÍCIES !!!!!!!!!