Fernando Lugo, Primer President democràtic del Paraguay

Entre el 14 i el 15 de maig de 1.811 el Paraguay va declarar la seva Independència. Fou la primera manifestació plena d’un dels actuals països de la regió. Des de llavors han passat nogensmenys que 197 anys, pocs per a la història humana però molts si es considera que en aquest període, avui, per primera vegada, una força política cedeix a una altra el govern. En aquests quasi dos segles, aquesta cessió, va ésser sempre de forma violenta.
L’assumpció de Fernando Lugo va tenir vàries característiques transcendents, amén d’aquesta condició històrica de tanta importància. Per a començar la vestimenta que, seguint la línia inaugurada per el bolivià Evo Morales, reivindica els pobles originaris, trenca amb les formes occidentals del vestit amb americana i la més recent corbata. Lugo se presentà amb la clàssica camisa del mariscal Francisco Solano Lopez, a qui més tard reivindicà en el seu discurs.
I, per si fora poc, reivindicà un parell de vegades al gran revolucionari llatinoamericà, el president José Gaspar Rodriguez de Francia, degradat per la historiografia liberal. La reivindicació explícita de Rodriguez de Francia fou seguida d’altres implícites a mesura que anà delineant la seva futura gestió governamental. En primer lloc, quan llegí la lletra que aquell dirigí al govern de les Províncies Unides del Rio de la Plata el 25 de juliol de 1811, la junta de govern paraguaià on, al mateix temps que reivindicava la ruptura amb el tradicional amo espanyol, es manifestava la decisió de no acceptar cara al futur cap altre vassallatge.
Els moments més aplaudits del seu discurs, d’entre els ocupants dels llocs reservats als convidats especials, partien de polítics, intel·lectuals, religiosos i d’altres que també s’inscriuen entre els partidaris dels grans canvis socials. El teòleg de l’alliberació brasiler Leonardo Boff esclafia de satisfacció quant Lugo es comprometé per a lloa defensa dels boscs naturals encara avui supervivents en el Paraguai i a impulsar projectes comuns en aquesta matèria amb els estats veïns. Boff assessorà a Lugo amb aquesta matèria.
Però l’esclafit major d’aplaudiments va esdevenir quant parlà de la qüestió aborigen i de la problemàtica de la infància i dels nins. L’ex bisbe de San Pedro va enmercar dues classes d’especial atenció per el futur de la societat paraguaiana com són la dels aborígens i els infants, ja que com manifestà, han estat fins avui els més ignorats pels estaments dels governs i particularment per la justícia. La seva relació amb les antigues ètnies de la regió, ho va ratificà a l’exposar el seu pensament, en diferents oportunitats, al llarg del seu extens discurs, en llengua guaraní, afegint la garantia de la inviolabilitat de les terres d’aquestes comunitats, a les que no podrà desitjar cap “blanc”, segons va emfatitzar.