dimarts, 22 de desembre del 2009

IN MEMÒRIAM


Les paraules són poques i els sentiments són molts. Rosa Bueno, va esser per molts de nosaltres una dona que ens donà exemple del que representa el compromís social.

Una atlota vinguda de la migració, ens va aportar a tots el sentit de pertinència a una terra i a un lloc concret.

Rosa ens va ensenyar a fer país, cosa tan estranya a aquesta terra, però també ens va oferir l’exemple de com s’hauria de vertebrar una societat, es a dir, el compromís individual al servei del poble.

Als que l’hem estimada de veres, ens ha deixat el deure i l’obligació de seguir el seu exemple. Crec que és el compromís que hem d’assumir, a fi de que el seu treball no resti infecund. Ella ens ha deixat les eines que pertoquen per a seguir la seva tasca. Ella ha estat la nostra mestra.

A partir de demà, sobren els elogis i manquen persones de veritat compromeses, que siguin capaces de revertir i fer avergonyir aquesta societat nostra tacada per la corrupció i les males maneres de dur els afers públics i polítics.

Honorem a na Rosa, fent feina de debò. Crec interpretà el que ella voldria de nosaltres